HABERLANDT 2008
blablabLAB
Cada dia unes 160.000 persones fugen de les àrees rurals a les ciutats; l’ONU calcula que l’any 2050 el 80% de la població serà urbà. Aquest acostament humà ha estat el motor de desenvolupament de les grans civilitzacions des de fa segles, però el model urbà global configura la ciutat com un paràsit que es nodreix dels recursos naturals del territori, antropitzat amb la forma de medi rural.
L’expenedora automàtica permet la persona accedir a aquests recursos de forma alienada: els productes venuts es poden consumir arreu del món i en qualsevol moment, de manera que són una expressió pura de la globalització i el seu consum insostenible.
Les ciutats concentren l’activitat humana en un lloc, de manera que fan possible reduir la colonització difusa del territori natural. Això seria possible si el rastre ecològic del ciutadà no afectés aquest territori. Aquesta afectació és produïda tant per l’agricultura extensiva (tradicional, orgànica) com la intensiva (mecanitzada, hidro i aeropònica).
Haberlandt 2008 és una expenedora automàtica que produeix teixit cel·lular apte per al consum. La màquina actua com a centre de producció in situ, de manera que anul·len el transport del producte i eliminen el concepte d’emmagatzematge i distribució. La producció autàrquica pot donar lloc a profunds canvis en el control i govern del nostre consum, i induir l’impuls de la identitat local.
Es tracta d’una unitat capaç de cultivar entre el 10% i el 15% de les necessitats nutritives diàries del transeünt. El nutracèutic subministrat està compost d’alga Arthrospira Platensis (espirulina).
El visitant es veurà confrontat davant la diatriba sostenibilitat-desenvolupament, unida en un organisme cibernètic.
1. Quant ha trigat el procés des que vau tenir la idea i el prototip que espresenta a la sala?
El procés de desenvolupament ha estat constant des del dia en què vam començar a gestar el projecte fins a la inauguració. I d’alguna manera aquest procés continuarà viu, ja que contínuament desenvolupem projectes que es creuen, hibernen, muten, etc. Estan vius: la bomba peristàltica agafa prestada electrònica de la nostra màquina de control numèric (RepStrap); els servomotors han format part d’un instrument estès; a l’exposició hem utilitzat la tècnica de mapatge prèviament experimentada, que permet acumular informació directament sobre l’objecte, etc.
2. Què ha estat el més complex o complicat del desenvolupament?
El més complex ha estat desenvolupar la màquina de manera diy, universalitzable, amb tot l’esforç i desgast creatiu que comporta pel fet de desenvolupar un aparell funcional. El requeriment més complex era fer la màquina autosuficient: autonetejable, autoregulable... Pràcticament ni els sistemes industrials funcionen així. Però ens interessa la metàfora del cyborg –la màquina viva, l’organisme augmentat– com una solució potencial a la societat urbana del futur, a la qual ja no quedaran fonts ni espais per parasitar.
3. Com de desenvolupat està el prototip pel que fa a la seva utilitat real com a proveïdor d’aliment?
La màquina consta d’un subsistema de cultiu d’espirulina (alga) completament funcional i fàcilment replicable per qualsevol. L’espirulina és l’aliment natural més proteic i vitamínicament complet del planeta. La part de la dispensació tracta, des d’una òptica funcional, d’eliminar el concepte d’embalatge, aprofitant la tecnologia utilitzada per l’avantguarda culinària; és prescindible en una implementació domèstica.
4. Un projecte que uneix ciència, tecnologia, art i nutrició, com el veieu en un context netament artístic, comés el cas de la Sala d’Art Jove?
No ens considerem un col·lectiu artístic, ni de cap altre tipus en concret. Encara que no tenim una formació purament artística, entenem que part de la nostra producció ho pot ser en diversos aspectes.
La màquina utilitza –de forma conscient– una formalització i un llenguatge parcialment estètic per vehicular algunes de les contradiccions i oportunitats polítiques que genera la realitat tecnològica, i les sintetitza en un objecte performatiu amb la intenció de posar en confrontació els prejudicis sensorials amb l’imaginari sostenible imbuït. Enllaça amb una sèrie de referències artístiques consolidades, que es van nodrir de recursos històricament aliens a la manifestació artística.
“La fotografia [...] una de les seves funcions polítiques consisteix a renovar des de dins el món tal com és. Amb altres paraules, a renovar-lo segons la moda” (Walter Benjamin, L’autor com a productor).
Entenem que és art en el seu
contingut i en la seva forma. I, òbviament, moltes altres coses.
5. Considereu que aquest “futurible” proposat per vosaltres és viable en termes reals del desenvolupament de la civilització? Per què?
Ens sedueix la idea d’una producció local, en estreta relació amb el consum: la paradoxa d’una tecnologia que pogués mitigar l’alienació social. En aquest sentit s’estan fent experiments de crowd-sourcing (com el projecte Rep Rap), que es basen en conceptes ja assentats pel desenvolupament lliure de programari de les últimes dècades. S’està obrint un nou període d’oportunitat per a tots: “El proletariat és la classe dels treballadors assalariats moderns que, en no tenir mitjans de producció propis, es redueix a vendre la seva força de treball per viure.”
(El manifest comunista)
6. Quina creieu que és l’aportació política del projecte? Com us hi posicioneu?
És una invitació pretesament ineludible al desenvolupament sostenible. És una confrontació entre el paladar i el sacrifici, entre la inèrcia consumista i la implicació vers el model de producció-consum, entre la paraula i l’acció. És inquisitiva en el seu petit ritu iniciàtic. Nosaltres som obertament extropianistes. Tota la informació i instruccions generades estan disponibles de forma oberta d’acord amb la llicència GPL. http://haberlandt.blablablab.org.
